POSICIONAMENT DE SANT ADRIÀ EN COMÚ VERS AL PRESSUPOST MUNICIPAL DE 2018
El grup municipal de Sant Adrià En Comú hem votat en contra del pressupost municipal d’enguany després de dos anys consecutius donant suport.
Des d’un primers moment vam deixar clar a l’equip de govern que votaríem no a aquests pressuposts. No només pels números i partides presentats sinó perquè després de dos anys votant a favor d’aquests, tenim motius suficients per a no confiar en que es compleixin amb els compromisos que ha adquirits ni amb el nostre ni amb la resta de grups del consistori.
No oblidem, per exemple, que els pressupostos participatius, una de les propostes més importants que vam fer nosaltres i d’altres grups municipals han estat un desastre. I ho van ser no només pel retard en l’execució del projecte aprovat pels veïns el 2016, retard que s’explica pe una mala previsió del cost dels projectes a escollir, demostrant així les preses i manca de cura amb que es va realitzar el projecte. Al 2017 no només no es va fer cap consulta amb la partida de euros destinada a pressupostos participatius, sinó que se’ns va enganyar directament, amb l’alcalde arribant a dir el novembre passat en comissió informativa s’estava treballant en ells, quan els motius esgrimits per a no complir eren tan vigents aleshores com ho és ara.
Aquest és l’exemple més significatiu de partida que no s’ha complert de pressupostos anteriors, o almenys aquell destinat a iniciar un camí per fer que els pressupostos fossin una eina de tot el poble per a decidir el rumb de les transformacions locals, eix principal de la nostra acció política. Quan el 2016 acceptaren totes les nostres propostes (una xarxa de microcrèdits de la que no sabem res, una aplicació per a la dinamització del petit comerç que porta any i mig en realització i un inventari de solars i pisos buits del que no sabem res) ens va semblar que el vot afirmatiu era fins i tot un acte de responsabilitat que refermava el nostre compromís de fer una oposició crítica però proactiva, tant que no vam dubtar ni un moment, defugint de tacticismes, de participar en la presentació amb l’alcalde, membres de l’equip de govern i d’altres grups municipals. Al darrer exercici se’ns van acceptar varies propostes concretes i d’altres que es van supeditar a la possibilitat d’invertir el superàvit. Vam acceptar tot i rebre notícies d’altres municipis on es donava pràcticament per fet que no es podria fer servir el superàvit amb la llei vigent i amb un discurs molt crític vam votar si als pressupostos. Si m’enganyes un cop és culpa teva, si m’enganyes dos la culpa es meva.
La manca de voluntat del PSC de complir els compromisos adquirits amb els grups municipals de l’oposició va més enllà dels pressupostos, i es pot mostrar amb el calaix enorme de mocions aprovades a aquest ple que el govern municipal no ha intentat complir. L’equip de govern ha dit en diverses ocasions que algunes d’aquestes mocions requereixen una partida pressupostaria difícil d’encaixar, d’altres però, només necessiten voluntat. L’exemple més clar el tenim amb la primera moció que vam presentar nosaltres com a grup municipal al 2015. En aquesta moció, aprovada, demanàvem que les invitacions que regalaven els promotors de concerts i festivals que es fan a la ciutat es fessin públiques i repartissin entre la ciutadania mitjançant sorteig directe o a través d’entitats culturals de la ciutat. A més a més, gestionar amb total transparència aquests regals, publicant quants se’n rebien i en quines condicions. Aquesta moció, aprovada, que només requereix voluntat política i ni un sol euro d’inversió encara resta al calaix de les mocions aprovades, juntament amb un bon munt més del nostre i de la resta de grups municipals. Què se n’ha fet de mocions aprovades per unanimitat a aquest ple i que tenen un impacte directe en els treballadors i treballadores com incloure clàusules socials, mediambientals i ètiques en la contractació d’obres, serveis i subministraments de l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs? Tots els grups polítics van donar suport, cosa que no és fàcil en un ple tant fragmentat com el nostre.
No podem obviar que l’equip de govern està gestionant el dia a dia sense un projecte a llarg termini i sense una imatge de ciutat definida. La imatge que molts veïns i veïnes tenen de l’ajuntament és la d’una entitat que gestiona i deixa fer, sense una idea de cap a on es vol arribar. No veiem un projecte de ciutat, no veiem una imatge de com volem que sigui Sant Adrià d’aquí cinc, deu, vint anys. On és el Pla d’Acció Municipal? On és el nou ROM?
La falta de projecte és clara en qüestions culturals. Durant un dels darrers plens municipals es debatia sobre turisme a la ciutat. En el debat d’aquella moció es preguntava per l’activitat sociocultural i el govern ens va respondre amb una sèrie de projectes, bons i dolents, però la majoria d’ells privats. Aquesta és la ciutat que volem? Una en la que el govern gestiona el dia a dia i deixa fer a la iniciativa privada qualsevol projecte que pugui millorar la vida cultural de la nostra ciutat? Nosaltres creiem en un ajuntament que promogui la cultura amb projectes públics. Valorem positivament algunes de les iniciatives culturals presents a la ciutat, però són això, privades, mèrit de les entitats privades que les han dut a terme, no d’aquest ajuntament. D’un partit que es fa dir socialista esperem més que liberalisme.
Menció a part per can Rigal, acabarem la legislatura sense tenir un projecte clar i concret per Can Rigal, més enllà d’una presentació d’un projecte d’espai de recuperació de la memòria poc clar i que no va acontentar a molts dels grups presents al ple.
I a la mateixa línia de la cultura, parlem d’esports. Aquest any tenim un motiu per alegrar-nos, el femení Sant Adrià és a la Lliga Dia. Aplaudim els èxits de les nostres noies i valorem positivament el suport institucional a l’equip. Elles juguen els partits com a locals al poliesportiu Marina Besòs. Ens recordem de tot el que ha passat amb el poliesportiu? Va ser un dels punts centrals dels passats pressuposts. Molts vam valorar els pressupostos sabent que sense pressupostos tancaria el Marina Besòs. Un any després el problema segueix estancat. La concessionària que havia de ser fins al desembre ara sembla que la tindrem mínim fins mitjans d’any, sinó més. Nosaltres defensem municipalitzar la gestió, i ara sembla acabarem municipalitzant-lo sense voler.
I no només això, sinó que veiem poca intenció per part de l’ajuntament de promocionar aquest poliesportiu que va costar tant reobrir. No veiem un mínim de publicitat del nostre poliesportiu municipal, sembla que allò que no es creu l’equip de govern, o no ho fa, o ho fa malament. Un poliesportiu que té la competència d’un gimnàs low cost a pocs metres i que sembla que no hi han ganes de donar-li cap promoció.
Fa poc ens congratulàvem de ser una de les ciutats que més diners destina a la inversió social, però se’ns escapa un detall que creiem important remarcar, si destinem tant en inversió social és perquè ho necessitem. No és un motiu per estar orgullosos ser d’una de les ciutats més pobres del país, especialment quan el mateix partit ha governat de forma pràcticament ininterrompuda des de l’arribada de la “democràcia”, i el fet que hagi pujat any rere any ve donat perquè la misèria creix any rere any, sense que es facin polítiques que ataquin l’arrel del problema, sense fer res més que cronificar la pobresa a la que molts dels nostres veïns i veïnes estan condemnats.
Menció especial als veïns del carrer Venus, que veuen passar un any més, i ja en porten massa anys, sense veure a l’horitzó una solució pel seu problema.
I sembla que l’única solució, l’únic projecte realment transformador que se’ns presenta a la ciutat és la gentrificació. Projectes de barris molt moderns i luxosos com el Front Litoral, que no solucionaran cap problema dels molts que tenim a la ciutat més enllà de pujar els lloguers i fer la vida una mica més difícil als nostres veïns i veïnes fins a produir la seva expulsió.
Menció a part mereix la política en medi ambient. L’aire que respirem no és una qüestió ideològica ni política. La salut dels nostres veïns i veïnes és una qüestió que ens ha de preocupar a tots. Un any més la nostra ciutat ha passat episodis d’elevada contaminació, un cop més l’aire que respirem cada dia els ciutadans de Sant Adrià és de baixa qualitat. Un any més veiem passar el temps sense un projecte de reducció d’emissions i sense una voluntat de fer res per corregir una situació alarmant. Tenim el punt de tota les rondes amb més circulació, al voltant de 170.000 vehicles diaris. Per què no han estat valents i han reivindicat que la prohibició també es faci a la C31 i a la Ronda Litoral?
I no només això, sinó que sembla que ara ens hem de resignar a que ens facin una instal·lació com el crematori, que els veïns no necessiten ni volen, i que l’ajuntament només ha intentat aturar tard i malament quan la gent ja estava al carrer lluitant per aturar-lo. Una altra instal·lació per fer negoci cobrint les necessitats de ciutats veïnes i deixant la contaminació al nostre municipi.
La promoció econòmica, un cop més, ens mostra un futur preocupant. Sembla que els projectes que portem a la nostra ciutat, quan no son contaminants, són projectes que porten feina precària i en condicions lamentables. Hotels, discoteques, cafès tancats,… no busquem capital afegit, no busquem feines de qualitat ni res que no impliqui més precarietat i més feines precàries i dependents de la temporalitat.
Pel que fa a la transparència i participació ciutadana veiem manca de voluntat per animar als veïns a participar en les decisions que els afecten directament. No s’han desplegat en la seva totalitat, un any més, els consells de barri. Les audiències públiques, espai anual de rendició de comptes a la ciutadania, no s’han celebrat malgrat les peticions dels grups municipals.
No oblidem l’1 d’octubre, on el govern, en comptes de permetre l’exercici democràtic del vot dels nostres veïns i veïnes, es va alinear amb el bloc del 155 posant traves a l’expressió democràtica dels ciutadans.
Un ajuntament amb tant poca voluntat de passar comptes a la ciutadania i escoltar la seva opinió, no ens pot inspirar confiança.
I hem de parlar del fet que hi han dos regidors de govern investigats i dels que s’han derivat problemes no només per a la imatge del govern i el consistori, sinó problemàtiques que han afectat directament els nostres veïns i veïnes. Nosaltres respectem la presumpció d’innocència, però no poden demanar-nos que confiem quan ens assabentem dels avenços dels casos als que presumptament estan implicats per la premsa. No oblidem que a les comissions informatives especials per parlar del tema de les piscines que ha portat l’alcalde als tribunals, totes les persones implicades no han volgut donar cap explicació ni respondre cap pregunta.
No tenim motiu per confiar en aquest equip de govern. Per tant no és que ens agradin o no els pressupostos, no ens els podem creure, i per tant, hem de votar en contra d’aquest pressupost perquè un pressupost no són només números, és també un pla de gestió i la nostra confiança ha acabat.
Sant Adrià En Comú
Si som capaços d’imaginar una altra ciutat, tindrem el poder de transformar-la